Parlem constantment de progrés, d’innovació i de transformació. Però, i si el veritable progrés no consistís a defensar unes idees determinades, sinó a mantenir viu el mètode que ens permet posar-les a prova?
En aquest article proposo una idea senzilla: el progressisme no és una ideologia; és un mètode. Un mètode molt més proper al pensament crític i al mètode científic del que acostumem a imaginar.
Al llarg de l’article intento explorar una mateixa pregunta:
Què passa quan deixem de qüestionar les nostres pròpies certeses?
Espero que us faci pensar tant com m’ha fet pensar a mi mentre l’escrivia 😉