Temporada 2603

Estiu'26

Temporada d’estiu de 2026 d’El dia que manin els meus.

Ciència, tecnologia, música, cultura, nació i tot allò que em roti durant l’estiu de 2026.

Episodis

Episodi 2633

L'Edat Lliure 26W33

Una reflexió sobre quin futur volem construir davant l’avenç de la intel·ligència artificial, la robòtica i l’automatització.

15.08.2026

Veure l’episodi

Fa més d’un any vaig escriure un article en anglès sobre l’Edat Lliure (Liberty Age). Des d’aleshores, la velocitat amb què evoluciona la intel·ligència artificial, la robòtica i la resta de tecnologies transformadores no ha fet més que reforçar la necessitat d’aprofundir-hi. Avui en publico la versió en català, ampliada, actualitzada i reclamada 😅. No és una predicció ni un exercici de ciència-ficció, sinó una reflexió sobre cap a on podem decidir conduir la nostra societat si l’automatització continua avançant al ritme actual. És la meva petita guspira aviam si s’encen un debat que considero imprescindible: no tant sobre què serà capaç de fer la tecnologia, sinó sobre quin futur volem construir amb ella. Quan el llegiu, m’interessarà especialment conèixer els vostres acords, desacords i crítiques. I si passeu per l’Empordà, podem xerrar tot fent un parell de cerveses; les grans transformacions sempre han començat en una taverna 😉

…

Episodi 2634

El progressisme no és una ideologia, és un mètode 26W34

El progressisme no és una ideologia, sinó un mètode: qüestionar certeses, posar les idees a prova i atrevir-nos a dubtar.

22.08.2026

Veure l’episodi

Episodi 2635

Deixar caure una pilota 26W35

El quantum annealing canvia la manera de pensar l’optimització: en lloc de programar el camí, construïm el paisatge on trobar la solució.

25.08.2026

Veure l’episodi

Episodi 2636

L'arquitectura de l'absencia 26W36

Una arquitectura madura no ha de sobreviure només als canvis tecnològics, sinó també a l'absència dels qui la van concebre.

01.09.2026

Veure l’episodi

Quan dissenyem una arquitectura pensem en els canvis tecnològics, en l’escalabilitat, en la resiliència o en la possibilitat de substituir un proveïdor. Però hi ha un canvi que coneixem amb absoluta certesa i que gairebé mai no tractem com un requisit arquitectònic. Algun dia nosaltres no hi serem. Què passa quan ja no hi és l’única persona que sap per què es va prendre una decisió? Què queda realment d’una arquitectura quan només en conservem els diagrames i la documentació? En aquest article proposo una idea que he anat madurant darrerament: l’arquitectura de l’absència. Un enfocament que combina principis arquitectònics, traçabilitat del raonament, Enterprise Repository, metadata executable i intel·ligència artificial per aconseguir que les arquitectures continuïn evolucionant sense dependre de les persones que les van crear.

…

Episodi 2637

Un sol mon, moltes vistes 26W37

Com les projeccions cartogràfiques transformen la nostra manera de veure el món segons allò que decideixen preservar.

12.09.2026

Veure l’episodi

Episodi 2638

Diversió amb banderes: la bandera espanyola, els seus aniversaris i un no-aniversari 26W38

De pavelló naval a símbol nacional: la història documentada de la rojigualda, els seus canvis i els mites que l’han envellit a marxes forçades.

14.09.2026

Veure l’episodi

Les banderes molt antigues solen tenir un problema documental: costa trobar-ne el certificat de naixement. L’espanyola té el problema contrari. En té uns quants. L’any 2018, el Ministeri de Defensa espanyol va celebrar solemnement el 175è aniversari de la Bandera Nacional espanyola. L’aritmètica conduïa al 13 d’octubre de 1843, quan el govern provisional, en nom d’Isabel II, va ordenar que les banderes de l’Exèrcit, l’Armada i la Milícia Nacional adoptessin els colors vermell i groc. El 2025, en canvi, l’Armada va celebrar el 240è aniversari de la bandera, comptant des del 28 de maig de 1785, quan Carles III va aprovar el nou pavelló de guerra naval. Totes dues dates són oficials i totes dues expliquen coses diferents. Encara se’n poden afegir. El 1908 Alfons XIII va ordenar que la bandera onegés als edificis públics civils durant les festes nacionals. El 1978 la Constitució va fixar-ne colors i proporcions. El 1981 es va aprovar l’escut actual i, aquell mateix any, la llei que estableix la presència general de la bandera als edificis de les administracions públiques, que tants maldecaps ha dut al consistori de Verges. Una sola bandera permet, doncs, celebrar el naixement el 1785, el 1843, o el 1908, tot depèn de què es consideri exactament que ha nascut. Per a un símbol sovint presentat com l’expressió natural d’una nació que s’endinsa en la nit dels temps, és una biografia extraordinàriament ben documentada. I, sobretot, extraordinàriament recent! No tan sols la bandera, la nació espanyola també. El pas de Monarquia Hispànica composta a un estat nació es faria el 1812 quan la Constitució de Càdis en el seu primer article diu per primer cop “la Nació espanyola és la reunió de tots els espanyols d’ambdòs hemisferis”. El primer esment a nació espanyola apareix a principis del XIX. Com a subjecte polític en una constitució popularment coneguda com la Pepa. Tot era “Viva la Pepa!” ### Quan no es ponia el sol, la rojigualda encara no havia sortit de l’ou Una manera senzilla de posar ordre en aquesta història consisteix a començar per una pregunta: quina bandera representava la monarquia hispànica quan, segons la cèlebre expressió, als seus dominis no s’hi ponia mai el sol? Durant els segles XVI i XVII, sota Carles I, Felip II, Felip III o Felip IV, no existia una bandera nacional única en el sentit contemporani. La Monarquia Hispànica era una monarquia composta: corones, regnes, principats, virregnats, senyories i territoris vinculats per un mateix sobirà però dotats d’institucions i tradicions diferents. La pluralitat política tenia també una expressió vexil·lològica. El símbol militar més reconeixible dels Àustries fou la Creu de Borgonya, introduïda en l’àmbit hispànic a partir de Felip I de Castella, que per via materna va heretar el ducat de Borgonya i el comtat de Flandes, on va nèixer i per on es començaria a pondre el Sol. La Creu de Borgonya va esdevenir amb Felip I un element recurrent de les banderes dels Terços. L’aspa vermella apareixia sobre camps de colors i composicions molt diverses. Cada Terç i cada companyia podia tenir ensenyes pròpies. Més

…

Episodi 2639

Quan el codi es distribueix federadament 26W39

Radicle distribueix codi, issues i patches entre nodes, sense que cap còpia hagi d’ocupar permanentment el centre.

20.09.2026

Veure l’episodi