Git va distribuir el repositori. Les forges (GitHub, GitLab, Azure DevOps, etc…) van tornar a posar un centre al mig, perquè allà és on van acabar vivint les issues, els pull requests, les revisions i bona part de la memòria del projecte.
Radicle parteix d’una idea diferent: mantenir Git, però distribuir també aquesta capa de col·laboració. Repositoris, issues i patches poden viatjar entre nodes sense que cap còpia hagi d’ocupar permanentment el centre.
He escrit sobre aquesta evolució, des de CVS i Subversion fins al Fedivers, i sobre el punt on totes dues històries acaben trobant-se.
I d’aquest article han sorgit un munt d’idees i aplicacions d’aquesta arquitectura… seguim.